dilluns, 5 de novembre de 2012

Els rius

http://www.edu365.com/infantil/monperunforat/riu/riu.html
http://ca.wikipedia.org/wiki/Riu
http://blocs.xtec.cat/ciclesuperiorandreucastells/
http://clic.xtec.cat/db/jclicApplet.jsp?project=http://clic.xtec.net/projects/geoespan/jclic/geoespan.jclic.zip&lang=ca&title=Geografia+d%27Espanya
http://www.edu365.cat/primaria/muds/natural/aigua/index.htm# el cicle de l'aigua
http://www.ub.edu/ecologiaimediambient/4_5_cicle_aigua.htm el cicle de l'aigua
http://www.xtec.cat/~egimeno3/projecte/cicle.htm el cicle de l'aigua

Els tres sectors econòmics


Què és l'economia?

Els éssers humans sempre han fet moltes activitats per satisfer les seves necessitats més bàsiques, com l'obtenció d'aliments, la confecció de vestits, la fabricació d'estris o l'intercanvi de productes. D'això en diemeconomia o activitats de treball.

Activitats econòmiques

Anomenem treball a qualsevol de les feines que fem les persones.
El conjunt de gent que treballa i guanya diners pel treball que fa s'anomenapoblació activa.

Els estudiants, la gent gran jubilada i les persones que fan la feina de casa seva no es consideren població activa perquè no obtenen diners per la seva tasca, encara que sovint treballen de valent.

Hi ha gent que vol treballar però durant un temps no troba feina. Són els aturats. Els aturats i aturades també pertanyen a la població activa.

Hi ha moltes menes de feines, però totes es poden classificar en tres sectors:


 

  • Sector primariPertanyen en aquest sector les persones que, amb el seu treball, obtenen productes directament de la natura: llaurador, ramader, llenyataire...
    El sector primari inclou les activitats relacionades amb l'agricultura, la ramaderia, la pesca, la caça i els boscs. Són característiques generals d'aquestes activitats: la vinculació amb la natura 

 

  • Sector secundari. Totes les persones que treballen en la transformació d'elements de la natura i els converteixen en productes de consum pertanyen al sector secundari: artesans, treballadors i treballadores de les fàbriques...
  • El sector secundari aplega les activitats extractives o mineres, la producció d'energia i la indústria i la construcció. 

 

  • Sector terciari. Pertanyen en aquest sector les persones que, amb la seva feina, fan algun servei a altres persones: transportistes, botiguers, metges, mestres...
  • El sector terciari, anomenat també de serveis, inclou activitats econòmiques, no directament productives destinades a  facilitar la satisfacció de necessitats humanes. Així, el sector terciari comporta l'activitat econòmica que té per finalitat la distribució de productes, tant pel que fa al transport com a la comercialització i organització dels mercats. 

Informació extreta de: Logo

Informació sobre el sector primari





Els sectors econòmics


dimarts, 30 d’octubre de 2012

EL RELLEU D'ESPANYA


Amb un sol colp de vista podràs diferenciar en este mapa els diferents tipus de relleu del nostre país, relacionant cada color amb una altitud. Així doncs, el groc representa les zones planes o amb poca altitud (menys de 500 metres); el verd, una altitud mitjana, com per exemple la Meseta; i el roig, per als sistemes muntanyosos més importants de la península, per damunt dels 1000 metres. 


Sabries indicar, simplement mirant el mapa, on es troba el Sistema Central, els Pirineus, la Serralada Cantàbrica i els Sistemes Bètics i Ibèrics?

dijous, 25 d’octubre de 2012

dimecres, 24 d’octubre de 2012

Mapa interactiu del relleu espanyol

El relleu espanyol: sistemes muntanyosos per un costat, depressions per altre, una Meseta pel mig de tot... Anem ha organitzar tot el que hem aprés sobre el relleu d'Espanya en este mapa interactiu. 



Aquí tenim un altre joc sobre el relleu espanyol.

dimarts, 23 d’octubre de 2012

El curs del riu


Curs dels rius: (clica sobre la imatge de baix)


Tres quartes parts de la superfície de la terra estan cobertes d’aigua. Segons si l’aigua corre o està estancada, si n’hi ha una gran extensió o poca, parlem de mars, rius o llacs. La ciència que estudia aquestes aigües (de la superfície de la terra) s’anomena hidrografia.

Un riu és un corrent d’aigua que va a parar a un altre riu o mar, i es pot formar a partir d’una deu, d’una gelera que es desglaça o de les aigües d’un llac.   

Els territoris que per mitjà de torrents, barrancs, rierols i fons aporten les aigües a un mateix riu formen la conca d’aquest riu.

El curs d’un riu el podem dividir en tres parts:
·        Curs alt
·        Curs mitjà
·        Curs baix.

Curs alt
         A la zona alta de les muntanyes és on es formen els rius amb les aigües de la pluja, del desglaç de la neu, o amb les aigües subterrànies (fonts, deus, etc.).

         En aquest tram, els rius no porten gaire aigua, però el corrent és ràpid perquè l’aigua ha de baixar grans pendents.

         La força de l’aigua erosiona el terreny, arrenca pedres, terres i altres materials que el riu anirà transportant al llarg del seu recorregut fins arribar a la desembocadura.

Curs mitjà
         Quan els rius arriben a les zones planes solen tenir més cabal, és a dir, acostumen a portar més aigua que en el curs alt, perquè al llarg del recorregut els rius han anat reben les aigües de torrents, de rierols i d’altres rius (afluents).

         El cabal d’un riu be determinat bàsicament per dos factors:
·        L’extensió de la seva conca: els rius que tenen més cabal són els que reben les aigües d’un territori molt extens.
·        L’època de l’any: els rius porten més aigua durant les èpoques de pluja i de desglaç de la neu.

Curs baix
         És el tram del riu que recorre les terres pròximes a la costa i abans de desembocar al mar. Les aigües tenen poca força i dipositen a la desembocadura els materials que han arrencat en el curs alt i que han transportat al llarg del curs mitjà.

         Els materials que el riu diposita a la desembocadura s’anomenen al·luvions.

         L’acumulació d’aquests al·luvions forma algunes vegades deltes, com és el cas del delta de l’Ebre, i planes litorals, com l’Empordà.




[1] Bibliografia: VVAA. Camí Ral Osona. Coneixements del Medi Social, Cultural i Natural. Eumo Editorial: Vic, juliol 2003.

L'aigua, del riu al riu

Edu3.cat


El cicle de l'aigua: del riu entra a la potabilitzadora, des d'on es distribuïda a la ciutat, indústries, serveis, etc. Les aigües residuals i les pluvials van a parar al clavegueram i posteriorment a la depuradora. Un cop tractades tornen al riu. El compostatge està implicat en el cicle de la matèria. 

El riu

Edu3.cat

Formació d'un riu


El principi d'un riu de muntanya als Alps Suïssos (Reichenbach, Grosse Scheidegg)
Els rius poden rebre aigua de diverses fonts. 
  • En ocasions aquestes fonts estan relacionades en forma directa o indirecta amb les precipitacions. Moltes vegades, la pluja descendix pels pendents formant un corrent superficial. Al concentrar-se pot formar un curs d'aigua. Això ocorre quan la superfície és impermeable, és a dir quan no es filtra pel sòl.
  • Els rius també poden rebre aigua dels brolladors. L'aigua subterrània és una important font fluvial.
  • Una tercera font és el desgel. Els rius de les regions glaciars reben més aigua durant els mesos d'estiu, quan es fonen les neus.

Tipus de rius

[modifica]Perennes

Són rius de zones temperades i de tropical humida, les precipitacions dels quals es troben repartides al llarg de tot l'any. Porten aigua tot l'any, encara que poden experimentar canvis estacionals en el seu cabal, a causa que les precipitacions siguen més abundants o menys.

[modifica]Estacionals

Aquests rius i rambles són de zones amb clima tipus mediterrani, on hi hi ha estacions molt diferenciades, amb hiverns humits i estius secs.

[modifica]Transitoris

Són els rius de llocs amb clima desèrtic o sec, en els quals es pot estar sense precipitacions durant anys. Açò és a causa de la poca freqüència de les tempestats en el desert. Però quan hi ha descàrregues de tempestat, que moltes vegades són torrencials, els rius sorgixen ràpidament i a gran velocitat. Poden arribar a tindre crescudes violentes i molt breus.

Cursos d'aigua

Curs fluvialCabalContinuïtat
RiuAbundantPorta aigua tot l'any
RierolEscàsPorta aigua tot l'any
RieraVariableS'asseca en èpoques seques, excepte quan plou
TorrentEscàs (intens quan plou)Porta aigua quan plou i els pocs dies següents

Font viquipèdia.

dilluns, 15 d’octubre de 2012

dimecres, 3 d’octubre de 2012

Capes de la Terra

En sisé B ha eixit la pregunta de com podrà ser la Terra per dintre. Ací us deixem una petita informació que pot respondre a aqueixa curiositat.

Calculem distàncies entre dos punts: L'escala.

Per a representar la Terra o part d'ella sobre una superfície plana utilitzem els mapes. Obviament,    és impossible representar les distàncies a tamany real, t'imagines com seria?
Per aquesta raó, els mapes es fan a escala. 

Hi ha dos tipus d'escales: l'escala gràfica i la numèrica. Anem a aprendre i a practicar amb les dos. A continuació trobaràs tutorial i activitats de sobra per a convertir-te en un expert/a en cartografia!

L'ESCALA GRÀFICA 
Si mires un mapa veuràs que en un extrem hi ha un segment numerat i dividit en segments més petits: és l’escala gràfica.


Aquest tipus d’escala ens facilita la lectura dels mapes, ja que es veu ben clarament la relació entre les distàncies del mapa i les distàncies reals.

Fes clic sobre la imatge per a vore una explicació virtual sobre l'escala. Al finalitzar podràs fer unes activitats online per a comprovar si t'ha quedat clar. 


L'ESCALA NUMÈRICA

Punxa damunt de la següent imatge per a vore l'explicació sobre l'escala numèrica.


I damunt de la següent per a vore activitats d'avaluació sobre les escales.





dilluns, 1 d’octubre de 2012

Jocs sobre els païssos d'Europa

És hora d'estudiar els païssos i les capitals d'Europa! Què tal si ho fem jugant? 
Punxa damunt de la següent imatge i... a jugar!

ATENCIÓ! El joc és en anglés. És igual de fàcil i divertit, solament has d'anar en compte amb el nom dels païssos, són molt pareguts. 




El següent joc ens servirà per a aprendre les capitals dels païssos europeus. Dalt del mapa, en el requadre groc, hi apareixerà el nom d'una capital. En el mapa, haurem de punxar sobre el país al qual pertany. 





dijous, 27 de setembre de 2012

Paral·lels, meridians, latitud, longitud, coordenades geogràfiques... quin embolic!

Mesurem el nostre planeta


Fixa't en el següent dibuix del nostre planeta. Has vist eixes línies que hi apareixen? Les has vist altres vegades en el globus terraqüi o en els mapes?

Quan La Terra, o una part d'ella, és representada utilitzem unes línies imaginàries: els paral·les i els meridians. Serveixen per a mesurar el nostre planeta. 


Si vols saber més sobre el tema, punxa en el dibuix i trobaràs quatre presentacions que explicaran toto el que necessites sobre paral·lels, meridians,  latitud, longitud, coordenades geogràfiques. A més, hi trobaràs activitats i fins i tot l'avaluació per a estar segur/a que has comprés tot.


dimecres, 26 de setembre de 2012

diumenge, 16 de setembre de 2012

El clima i la hidrografia de la Península Ibèrica

Us posem una pàgina d'un col·legi on s'estudia el cicle de l'aigua, el clima i la hidrografia d'Espanya. Heu d'anar passant de pàgina i trobareu informació, animacions i preguntes que haureu de contestar.

dimecres, 12 de setembre de 2012

Les provícincies d'Espanya

Primer aprèn i després juga. Punxa en el primer mapa per fer-lo més gran, quan ja ho sàpigues pots prémer sobre la segona imatge i jugar a dir on és cada província. Sort!